Situació geogràfica
Municipi de la Ribera d’Ebre situat al sector més alt i septentrional de la comarca, al límit amb les Garrigues, de la qual el separa una estreta franja del terme de Flix, i al límit també amb el Priorat. El terme municipal té una extensió de 38,31 km² i és travessat per la Vall Major. La hidrografia està representada per nombroses fonts i pous d’aigua, escampats pel terme.
El poble es troba a 335 metres d’altitud entre la Vall de les Peces i el barranc de la Font Vella, i és l’únic nucli de població.
Activitat econòmica
El principal mitjà de vida dels seus habitants és l’agricultura. El conreu més estès és l’olivera, de tipus arbequí, seguida a molta distància per l’ametller i la vinya.
El Sindicat Agrícola, avui Cooperativa, data de l’any 1919.
Hi ha també diverses granges avícoles i porcines a les rodalies.
Història
No es té notícia exacta de la fundació del poble, encara que hi resten molts vestigis de l’època de la dominació àrab, cosa que fa pensar que el poble ja existia en aquelles dates.
El primer document sobre la població data de 1262, quan Jaume I i Teresa Gil de Vidaure, atorguen acta de venda del castell de Flix i del lloc de la Palma, a favor d’Arnal de Bosc.
A les primeries del segle XIV, la Palma era governada pel Comanador d’Ascó, pertanyent a la castellania de Tortosa. Quedà sota el domini dels Hospitalaris el 1318, en fer-se càrrec aquesta Orde del gran Priorat de Catalunya.
L’any 1.399 Barcelona comprà les baronies de Flix i de la Palma, que estigueren sota el seu domini durant els segles XV, XVI i XVII, amb l’excepció dels anys 1.462 al 1.472, durant les guerres contra Joan II, que estigueren sota el domini d’Alfons d’Aragó. Aquesta possessió era important per Barcelona. La raó principal era el seu lloc estratègic: ambdós termes estan situats a banda i banda del riu Ebre, amb la qual cosa tenien un gran domini del pas de les diverses mercaderies que navegaven pel riu i evitaven d’haver d’acudir a Tortosa, la qual cobrava forts impostos pel transport.
Durant la Guerra dels Segadors, Barcelona perd el domini sobre Flix i la Palma, i el poble es veu implicat en diverses alternatives bèl·liques.
El 1670, Flix i la Palma són retornades a Barcelona, però les perdrà el 1673.
Del s. XVIII i posteriors no hi ha notícies documentals, a causa de la crema dels arxius locals, els anys 1810 i 1936.
Com arribar
Es pot arribar en cotxe:
Per accedir a la Palma d’Ebre podem anar per la carretera T-703 des de Flix, la T-702 des de la Bisbal de Falset, o per la carretera T-2237 que uneix la Palma amb Vinebre camí més curt quan es ve des de Móra o d’aquella direcció.
Horaris d’autobús: (de dilluns a divendres)
- La Palma d’Ebre – Móra d’Ebre
07:15 – 07:45 h (parada bus Móra) – 07:50 h (hospital)
- Móra d’Ebre – La Palma d’Ebre
12:25 h (hospital) -12:30 h (parada bus) 13:00 h arribada a la Palma d’Ebre
- La Palma d’Ebre – Reus (s’ha de fer transbordament a la Venta del Pubill)
05:30 h – 08:10 h
- Reus – La Palma d’Ebre(s’ha de fer transbordament a la Venta del Pubill)
18:05 h – 20:30 h